La Torre dels Soldats

La Torre dels Soldats és una de les torres que encara queda dempeus de la desapareguda xarxa de telegrafia òptica de Catalunya que l’exèrcit liberal va construir durant la Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners. L’aïllament que patien els pobles en aquells temps, juntament amb el fet que els rebels carlins actuessin en grups poc nombrosos i amb molta mobilitat, dificultaven la tasca de l’exèrcit liberal. Aquesta xarxa de telègraf fou pensada per fer més efectiva la seva lluita gràcies a l’obtenció d’una informació més ràpida i eficaç sobre els moviments dels carlins.

El combat d’Avinyó

Encara que Avinyó no ha estat un protagonista destacat de la història de Catalunya, sí que s'hi han produït alguns fets puntuals prou importants com perquè el nom d'Avinyó aparegui d'una manera particularitzada en els llibres d'història del nostre país. Un d'aquests fets és l'anomenat Combat d'Avinyó, un enfrontament armat entre les tropes del general carlí Rafel Tristany i les forces isabelines del brigadier Manzano, que tingué lloc al nostre poble el 16 de novembre de 1848. El Combat d'Avinyó s'inscriu dins de la Guerra dels Matiners, la segona de les tres guerres carlines que trasbalsaren Catalunya i tot l'Estat espanyol al llarg del segle XIX.

 

Les guerres carlines

En un principi, l’origen d'aquestes guerres rau en el problema successori plantejat a la mort del rei Ferran VII l'any 1833. Per una banda, hi havia els isabelins, que defensaven el dret a la corona de la princesa Isabel, filla del rei, i per l'altra, els carlins, que defensaven els drets de Carles Maria Isidre de Borbó, germà del rei. Mort Ferran VII, la corona va anar a parar a mans dels isabelins, mentre que les forces lleials al pretendent Carles s'hagueren de resignar a promoure contínues revoltes, algunes d'elles força importants, sense arribar a aconseguir mai el seu objectiu. S’ha de dir, però, que les guerres carlines foren molt més que un conflicte successori. La situació de crisi econòmica i les transformacions polítiques i socials promogudes pel govern de Madrid van afectar negativament la gent del camp i els obrers, els quals també es van rebel·lar tot fent costat als carlins.

 

La guerra dels Matiners (1846-1849)

Després de la Primera Guerra Carlina (1833-1840), als efectes de la crisi econòmica que patia la població s'hi sumaren les mesures centralitzadores i de modernització empreses pel govern espanyol. Això va provocar un progressiu malestar social que va esclatar el 1846 amb l’inici de la Guerra dels Matiners, considerada com una revolta popular dels indignats contra la crisi econòmica i les mesures que s’hi estaven aplicant. Encara que els aixecaments populars tingueren lloc a tot l’Estat espanyol, només a Catalunya van desembocar en un conflicte armat: fou la Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners.

Els matiners foren, per tant, una barreja de carlins, pagesos, obrers, republicans i progressistes, que tenien en comú la seva rebel·lió contra les mesures econòmiques i centralitzadores del govern isabelí. Aquest govern va desplaçar a Catalunya un exèrcit molt nombrós, deu vegades superior al nombre de matiners aixecats en armes, però el coneixement del país i el suport popular que tenien els revoltats van fer que aquesta guerra desigual es perllongués durant tres anys, fins al maig de 1849.

 

Que va passar a Avinyó?

Els dies previs al combat es va concentrar a Avinyó un gran nombre de forces carlines. Fins a nou capitostos amb tots els seus homes: Tristany, Marçal, Posas, Borges, Montserrat, Picó, el Muchacho, Sargatal i Cabrera. Les cròniques diuen que en total sumaven prop de 2.000 voluntaris i soldats.

El brigadier isabelí Manzano, sabedor d’aquests moviments, però desprevingut sobre el gran nombre de forces que hi havia, va sortir del quarter de Manresa amb una columna d’entre 600 i 1.000 soldats. L’enfrontament va ser molt desigual, els carlins ben disposats sobre el terreny van sorprende als isabelins amb una emboscada. El resultat fou la derrota de la columna isabelina, amb la detenció del propi Manzano i entre 250 i 700 soldats. El fet va tenir un gran ressó mediàtic i provocà la destitució del Capità General de Catalunya. Com a premi per la victòria el pretendent carlí al tron va nomenar Rafel Tristany comte d’Avinyó.

2014 FIRA DELS MATINERS / Tots els drets reservats / disseny: