LA TELEGRAFIA ÒPTICA
La telegrafia òptica va ser un mitjà de comunicació de mitjans del segle XIX basat en xarxes de torres semblants separades aproximadament uns 10 km l’una de l’altra. Entre torre i torre es transmetien missatges codificats per mitjà de senyals directament visibles gràcies a uns gegantins mecanismes que instal·laven al seu terrat. Al terme d’Avinyó tenim un bon exemple de la torre de telegrafia òptica: la Torre dels Soldats. Aquesta torre forma part de la xarxa de telegrafia òptica militar construïda a Catalunya amb motiu de la Guerra dels Matiners.
La Xarxa Militar Catalana
Durant la Segona Guerra Carlina (1846-1849), també anomenada dels Matiners, van projectar-se a Catalunya, a partir del 1848, cinc línies principals, a més d’altres ramals secundaris, de telegrafia òptica de caràcter estrictament militar, a fi de poder comunicar-se d’una manera ràpida amb les tropes i combatre amb més efectivitat les partides carlines. Aprofitant que José María Mathé era a Catalunya construint la línia espanyola “de Catalunya per València”, el capità general Gutiérrez de la Concha li encarregà la construcció d’aquestes línies militars.
Torres de telegrafia òptica civil
Un bon nombre de països van intentar establir a mitjan segle XIX una xarxa telegràfica òptica que permetés la transmissió de missatges entre poblacions distants en un temps molt inferior a l’acostumat pels correus.
Després d’experiències d’irregular resultat, la major part dels països van abandonar els sistemes que havien desenvolupat per adoptar el francès, anomenat de Chappe. Excepcions a aquesta manera de fer van ser el Regne Unit i Espanya, que van arribar a posar operatives amb cert èxit xarxes de telegrafia més o menys extenses. Un decret de data 1 de març de 1844 establia les condicions que havia de complir la xarxa de telegrafia òptica que es pretenia posar en funcionament a Espanya. Es van presentar a la convocatòria quatre projectes, d’entre els quals va ser seleccionat el signat pel coronel d’Estat Major José María Mathé Aragua que, per cert, va néixer a Sant Sebastià l’any 1799. El sistema de transmissió ideat per Mathé es fonamentava en un bastidor amb tres franges negres alternades amb altres de blanques més amples, interrompudes totes elles al centre, deixant una columna oberta per la qual es movia verticalment una peça d’altura igual a la de les franges negres. Aquesta peça, o indicador, podia adoptar dotze posicions pel que fa a les franges, segons estigués en el centre de les blanques, en aquestes, tangent a una de les negres adjacents o coincidint amb les negres.
Cadascuna de les dotze posicions corresponia a un dels signes 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, m, x. El moviment de l’indicador s’efectuava per una cadena, a partir d’un torn accionat per una maneta, i de l’eix era solidària una gran roda dentada dividida en dotze parts identificades amb cadascun dels signes. El sistema es muntava sobre una torre i la lectura es realitzava per mitjà de prismàtics, circumstància que permetia la lectura dels senyals a una distància aproximada de 10 km, que era la distància a la qual havien de disposar-se les torres.
La transmissió d’informació no tenia lloc paraula a paraula, sinó mitjançant frases completes preestablertes, codificades i organitzades en un diccionari fraseològic. Durant un període de temps al voltant de 10-12 anys, ja que aviat van ser substituïdes per les línies de telègraf elèctric, molt més eficients. La línia Madrid-València-Catalunya (i diversos ramals) va funcionar -i només parcialment- a partir de 1844. Trenta torres donaven servei al sector Madrid València. Una altra línia comunicava Madrid amb Andalusia, passant per Toledo, Ciudad Real, Còrdova i Sevilla (59 torres). La tercera línia (1846-1855) va ser la Madrid-Valladolid-Burgos-Vitòria-Sant Sebastià-Irun (52 torres).
Claude Chappe, 1790.
La telegrafia òptica va ser el primer sistema telegràfic de la història i usava senyals a distància. Durant la Revolució Francesa, l’enginyer lionès Claude Chappe (1790) va inventar i va aconseguir imposar a l’Estat francès el seu sistema revolucionari de transmissió per semàfors. El primer telègraf era òptic i totalment manual. Per transmetre un missatge entre dues ciutats, calia instal·lar, al capdamunt de torres altes, un sistema de braços articulats maniobrats per un operador. Des d’una torre, l’operador veia la torre precedent i la següent. L’operador de cada una observava els senyals emesos amb l’ajuda dels braços articulats i els retransmetia a la torre següent. Aquest sistema permetia transmetre missatges molt més ràpidament que amb el correu a cavall. Per exemple, connectava París amb Marsella en algunes hores utilitzant un codi format de centenars de paraules i frases que accelerava la transmissió i garantia una certa confidencialitat. Els grans defectes del sistema, però, eren que no podia funcionar ni a la nit ni amb mala visibilitat i mobilitzava una gran quantitat d’operadors.
Registre
Torre número: 35
Nom: Torre dels Soldats.
Tipus: Telegrafia òptica militar.
Localització: Situada al turó de Solells de la Posa a 400 m d’altitud.
Conservació: Bona, conserva els quatre murs, fou construïda l’any 1851 i restaurada l’any 2013.
Torre de base quadrada: planta baixa, primer pis i un terrat al damunt on es situava el telègraf. La planta baixa estava rodejada per un cos defensiu que li cobria la paret del costat de Relat i, parcialment, les parets del cantó de Sant Feliu i d’Avinyó.
La porta d’entrada i accés a la torre estava situada al primer pis, a la cara d’Oló. A la paret oposada hi ha l’única finestra de la torre.
Les parets són murs de maçoneria de pedra i morter de calç, torre erigida per facilitar les comunicacions i allotjar una petita guarnició per a la defensa del territori.
Comunica amb la torre anterior d’Artés amb una distància de 8,2 km i amb la torre posterior de Sant Feliu Sasserra a 9,2 km.
