Els vestits en època de revoltes


Durant el segle XIX, destacaven les diferències entre classes socials: els burgesos, que vivien en grans cases, es vestien a l’última moda; destacaven els vestits cridaners, amb grans faldilles i, els homes, pantalons entallats a mida, barret de copa i mocador al coll; així era una manera de destacar la seva riquesa i el seu poder, i diferenciar-se de la classe popular i rural; la roba la compraven a botigues o magatzems d’alta costura, feta a mida i personalitzada.


Les classes populars rurals i urbanes


Calces i camises sense coll: els bàsics masculins eren unes calces, els pares dels actuals pantalons, que cobrien fins al panxell de la cama o el turmell des de la cintura, on s’ajustaven per una peça de tela quadrada anomenada davantal (les braguetes no existien encara) que tenia botons o cordills. A sobre duien una camisa sense coll, perquè al coll és on s’acumula la brutícia i la suor. Els que feinejaven la duien amb un reforç al coll per evitar que es taqués. Les dues peces s’unien per la faixa, una banda de sarja d’estam o cotó sense costures que subjecta les altres peces de roba a la cintura, escalfa el tors i protegeix la zona lumbar dels grans esforços per evitar que la musculatura es carregui en excés.

El calçat i el tocat era el que més caracteritzava el vestit popular català i que encara es conserva com a distintiu; sobretot les espardenyes.

Les barretines també varien de mida i forma de lluir-les segons la zona geogràfica: per exemple, aquest segador empordanès la du plana amb gira al davant amb una inclinació a la dreta, en forma de teula i fosca, per la qual cosa s’anomenava musca.

Les dones es tapaven amb una brusa i una faldilla de vol feta de manera molt simple (el patró era un gran rectangle) i que s’ajustava a la cintura amb un cordill. A sobre s’acostumava a dur un davantal per evitar que es desgastés la faldilla i molts mocadors per tapar-se, tant del sol com del fred, ja que no existien els abrics: duien un mocador al cap, de vegades a sobre del ret que els cobria els cabells, i un altre de gros a sobre de les espatlles i creuat al pit.

Vestits populars catalans